Skip to main content

Full text of "Sant Jordi mata l'aranya : joguet còmich en un acte y en vers"

See other formats


9940 



5T& 



SANT JORDI 

MATA L' ARANYA 



jogüet comhh en m acte ï en vers 

escrit jer aposta, ah títol tret a la sort 



H- @UA^@H <l)0MBAj3 



Estrenat ab aplauso en lo teairo Calvo-Vi. u 
la nit del 8 de Maig de 1892 



PREU 4 «ALS 






BAKCEL.ONA 

felBLIOXECA HE «La TE AÏRO REGIONAL 

pAAELS^ r>T LAB pA^BAAfi, I 1 sego"* 

1833 






^1 



Sant Jordi mata t aranya 



Digitized by the Internet Archive 

in 20Í2 with funding from 

University of North Carolina at Chapel Hill 



http://archive.org/details/santjordimatalar25012guas 



SANT JORDI 

MATA L' ARANYA 



j«m;i;ht comich hx rx acïh v en; vek^ 



KSfit, pn ipst», ú tftd tf8t í it mi 



|3. (#UA£@H <§)OMB࣠



blsii'tiricH ab aplauso en lo Leatro Caivo-Vk'i 
In ni! ílt*i Hdc Maig d* 181*3 






BAHCELUNA 

Imprempta de "'Lo Teatre Regional" 

l't : MUNTANBR l I U 

1393 



REPAB.TIMENT 



Personatjes Actors 

D. a ROSALIA, 35 anys. . . . p. a ana sola 

ROSETA, 20 »... ,;'], D a ÀNGELA Gl'Aliï- 

AUGUSTO, 22 *' »'- •:■■ •-..■ ;u . d. ANTONI COLb ■■ 

SR. PAU, 50 » . . ,". '. D. RiCARDO. GÜELL 

YJÇÉNS,,: • 10. &. ... ... . D. F.N'RIGH; VINALS 



La acció à Barcelona y en nostres dias 



Ningú podrà traduhir, representar ni reimprimir aquesta co- 
mèdia, sens permís de son autor. 

Lo Sr. D. Joan Molas y Casas, director de la Galeria titolada 
Propietats Dramàticns y Lírica», quals oficinas se troban en lo car- 
rer del Hospital, números 12 y 14, segon pis, es 1' únich encarre- 
gat d' aquesta obra, y ab ell deuran entendres totas las empre- 
sas de teatros y societats particulars que vulgan representaria. 

Queda fet lo depúsit que marca la lley. 



lmprempta de Simón Alsina y Cl< s.— Muntaner 10. 



ACTE ÚIMICH 



L<> teatro representa lo menjador d - una casa de dispesis bona. 
Porta al fondo; dos portas & la dreta y altras dos à la es- 
querra. Taula a primer terme dreta, ab tapete, ab periódichs 
y una pebrera demunt, etc, etc. 



ESCENA PRIMERA 



VICENS, ab xistéra y levita, figurant que acaba d ; avrivar. 

;Ajajà! 'L qu' es en Justin (L) 

os un beco sens rival. 

jQuína sopa! jYquin rostit! 

; Oh, y sobre tot, no es gens car! 

Cinch plats forts dels de primera, 

al detràs un bon gelat 

y postres' à discreció, 

ijun duro!! ;No ho entench pas! 

;Qui sab!... potsè 'Is seus filets 

son filets artificials 

y fa 'Is pollastres ab màquina 

ó li donan tot de franch, 

perquè pago en 'questa casa 

vinticinch duros mensuals 

y en un mes enter no 'm donan ■ 

lo que en Justin per sopar 



(4) La pronunciació es Jtut*n. 



668579 



nós' Ini dut à'rrii y cincli sók'Íoü - ' 

i|u' han sabut qu' era '1 meu sant 

y estirantme la levita 

à la fonda m' han portat... 

no 's pensin per convidarir.o; 

perquè f ls pagués lo sopar. 

Si no fos per 'ouesta dona, 

(Sent/ala í. ;i esquerra ) 
ves si fora tan babau 
d' estarme à n* aquí à ciispesa; 
jo, qu' al carrer cl' en Xuchu- ■ 
ípej•dotzeidurosjal mes \ . / . 
anava molt ben menjat. 
Ella d' allí va xuclar me 
ab dos ulls com dos'iman.s 
que tant xuclan, que, si xucla 
per més temps, sens ferme cas, 
creen' que, cle tantas xucladas, 
quedaré al fi tan xuclat 
que may inès podré entürnarmen ; '■' 

à,n f . al carrer d' èn'Xüclà. 

A la Rambla la vaig veure 

un dia del mes de Maig; 

estava núvol; jo anava 

frenétích al seu detràs. 

jQuina jamona més guapa? 

;A mi, que m ! engrescan tant! 

Tot de cop se posà à ploure; 

llavors m' hi vaig acostar, 

veyentla sense paraygua^ 

y vaig dirli emocionat, 

tot.obrintne un de família 

qu' es del .meu us fa molts anys: 

«(Senyora; si es tan amable 

que vulgui aceptà 'I meu*bras 

puçh à casa acompanyaria.» 

A lo que va contestar: . ., 

«Ja t que vostè, segons sembla, ,,, 

es un jove molt galàn, 

acompanyim de moment 

à ca % Mallorquí, y s,' en va 

desseguida à buscà un cotxe.» 

— gU-í cotxet jAixó no va mal! — 

vaig pensar; però ben prompte 

vaig quedà ab un pam de nas, 

pues va pujà à n' al carruatje, . 

y, al anarla jo à imitar, 



me va dir, posantse à riure 

»Lo lloçfa es molt limitat... 

si à casa vol anà en cotxe, 

tingui, prengui aquets vuyt rals.»' 

Així 's va creure salvada; 

però jo 'ni vaig enterar 

per conducto del cotxerò 

d' ahoi'it vivia, y fa cabals 

qu' aqui m' estich jeinch senmar.as! 

sense d' ella haver lograt 

de casament la paraula... 

mas súplicàs son en va 

Faré avuy 1* última proba 

ab 1' ajuda del meu Sant. 

«,»uan tots dormiu, com que. 'm eoíista 

i|ue' à n' al llit no se 'n va may 

sense llegí algun capitul 

de novela, si 1* atzar 

t'a que al entrar. jo al seu quarto 

estigui llegint un pas 

d* aquells de «;Tuya és mi vida! 

;;Tuya hasta la eternidadü» 

y à sos peus se agenollarme 

com tan los enamorats 

y sè dirli: «Tú eres viuda, 

yo soy viudo por mi mal; 

dame el si y acabe prónto 

tan odiosa soledad,» 

estich segur que s' entrega 

al meu amor al instant, 

pues, de no ferho, creuria 

qu' es un home disfressat. 

(S 4 entsà per i'. u dreta.) 



ESCENA II 

ROSETA de primera esquerra; desseguidu AUGUsto. gomós 
tartamut) pe '1 fondo. 

Ros. Ja estan à punt tots los quartos; 

los plats m' en vaig à rentar 

y desprès cap à la notia: .. . 
Aug. Ro... Roseta... 

Ros. Deu lo guard'j 

senyoret Arkusto. 
AuG. ;.Arbusto? 



— 10 — 

{Rient abai/rc de tonto.) 

Me dich Augusto. 
Ros. Es igual . 

g,No in' ha entès?... 
AÜGt. Prou, prou, bojota 

ja 't com... comprench; però, sabs, 

à mi m f agra... m' agra... grada 

que par... parli tothom'clar.. 
Ros. (Y tú parlas com las ocàs) 
Aug. ,|Y 'l teu amo? 
Ros. No hi es pas. 

Junt ab la senyora Tuyas 

cap à Moncada ha marxat. 
AtjGí ^Y això? 
Ros. La seva germana 

à la cuenta està finant. 
Aug. jAdeu, donchs, bas... bascambrilla! 

Avuy no podrem jugar. 
Ros. Potsè^l senyor Pau Santjordi. 
Aug. ;,D' ahont ha sortit aquest sant? 
Ros. Es un sant que, si no m' erro, 

de paeiíich no ho es pas. 

Ha vingut aquí à dispesa 

avúy mateix, y reganys 

sols hi sentit de sa boca. 
Aug. Donchs no '1 vagis à buscar, 

(potsè 'm pe... pe... pegaria.) 
Ros. Ab lo seu permís m' en vaig. 

Aug. Ros... Roseta... escolta, dona. 

(Posanise 'l sombrero de cantà, ridículament.) 
Ros. èQué vol? 
Aug. Vi... 

Ros. Servit serà. 

(Fent acció d e andrsen.) 
Aug. (Volguentse corretjir.) 

Vi. . vi... vina que vull dirte 

ab entera llibertat, 

que t' es... t' es... (1) 
Ros. èQué tasto diu? 

Aug. Que t' estimo. 
Ros. (jCapcigrany!) 

i Aug. Digas, ^,qué no 'm trobas guapo 

v ele... ele... elegant? 
Ros. Porta las calsas massa àmplas, v 
Aug. Es la moda. 



;i) La pronunciaoió es: tmtm 



— II — 

Ros. Y M coll alt 

lo l'a semblà una cigonya. 
Arc. Es que à la clernière vaig. 

Y en fi, no l \ fixis, Roseta, 

ab /*>... (1) 
Ros. ;Pa? 

Auo. Petits detalls. 

Si '1 teu cor vols entregarmc 

;qué ditxosa que seràs! 

Com que... -quc-m' estich al pis 

al pis... pis d' aquí '1 costar 

y pot sa?... 
Ros. èSal? 

Auo. Pot saltarse 

pe' I balcó, podria entrar 

à las nits, y plé de ditxa 

jo t' aniria ensenyant 

la lluna... 
Ros. ; Dintre d' un cove! 

Aijg. % Qu* ilumina '1 campanar. 
Ros. {j.Lo cove? 
A.1JG. No; la llu... lluna. 

1/ oli... 
Ros. <L' oli? 

Aug. No; veuràs, 

també 1' oliva que. xiscla 

y al sereno fent badalls. 
Ros. ;Uy, uy,' quina feyna 's busca! 

&Tot això <m vol ensenyar? 

;,No sabque '1 amor es cego 

y que perdria 'l travall? 

Busquis una senyoreta 

de las que fan pe '1 seu bras; 

d' aquestas que per lo primas 

semblan un gat escorxat; 

y si això no li fa entendre 

que à mi nom' atraparà, 

agafà '1 vi, pa, sal y oli (Marffqt.) 

que al declararse hi trobat, - 

y junt ab una carbassa 

que ii dono en 'quest instant, 

la gana pot satisfernc 

d' amor, sens costar l'i un ral: 

y ara jo, ab lo seu permís, 

m' en aniré à rentà 'Is plats. 

(S ( on ra jicr l.' a drfi'a.i 



1 la pronunciació es: \><\. 



i? — 



.ESCENA III 

AU GUSTO 

M' ha... m< -ha... m' ha deixat de pedra 

ifiúrlarse així d' un senyo! 

Sort que 1' Augusto Moltó 

es eurrido y no 's arredra. 

] e'l balcó sal... saltaré 

avuy que '1 seu amo es fora 

y tant si riu com si plora 

jo la con... convencerè. 



ESCENA IV 

AUGUSTO; PATI de segona esquerra. 

Pal. j Dona meva! ; Rosalia! 

;-Quín dia 't podré trobà? 

Aug. En Santjordi aquest serà. 

(Girantsc y vci/eni, al Sr. Pau .) 

Pau. ;Q,ué ditxòs serà aquell clia^ 

Aug; Bona nit. 

Pau. Bona nit tihgas. 

(Adonantsc d 1 Augusta.) 

Aug. |Qué 'm diu de tú? 

(Fent l' enfada/.) 

Pau. Si, senyo. 

Aug, ; Quina franquesa! 

Pau. • Minyó 

à mi no *m vingui ab xeringa s. 
Si aixís V havia tractat 
es perquè li puch ser pare; 
perquè veig qu' aquesta cara 
may cap barber V ha. tocat. 

Aug. M' ha... m' ha... m' aí'ayto tot sol. 

Pau. |Mamà? |Encàre mamaria? 

(Escarnint! o.) 

Aug. ;Ay, ay! jBurlis de sa tia! 

Pau. iV-aja, seu aqui, mussol! 

(Fontlo seure.) 

Auo. ;Q.uin senyor més imprudent! 



— 13 — ■ 

Pau. Apa, cuyta, treu tabaco. ! 

Aug. si es servit. 

(Treu dos cigarrillos y n' hi dona un.) 
Pau. Mil gracias, maco. 

Aug. (jM.' ha dit maco! Es molt decent.) 
Pau. No es pas dels de ral. 
Aug. ; Ah! no; 

es tabaco de 1' Habana. 
Pau. jEs que hi hauria jarana 

si ho sigues! 
Aug: (jAy., quin senyo!) 

(Pau encén un misto y V o/er-eir d August o.) 

En... en... encengui vostè. 
Pau. j Encén! (Ah imperi.) 

Aug. Vostè. 

Pau. (Enfadat,,) -,Què V hi dit? 

CAugusio encén y apaga l l mixta.) 

;Ti\ si que m' has divertit! 

&Y ara jo ah què encenen? 
'•AUG. ^Ab què?... 

(Oferintli 'l seu eigàrro.) 

Ab lo meu pitillo. Es cosa 

que marca 1' urbanitat. 
Pau. .Mal fet d' haverli posat 

perquè es bastant carregosa. 
Aug. Llegeixi '1 Código Fubra. 
Pau. ;Me faria venir febra! 
Aug. Tothom, tothom lo celebra. 
Pau. j Seran quatre mosquits d' abra! 

Aug. Vos... vostè potsè m' ha pres 

per un pas .. pas... pas... pastera 

y soch caca... calavera. 

j No sé si m' nau... m' hau...vk entès! (D 
Pau. Mentres fassis així '1 gat 

es difícil que 't comprengui. 
Aug. Es necessari que entengui 

que soch molt espavilat. 

Faig gimnàstica y tinch forsa 

jtingan dugas bolas als brassos! 

Hi han hagut molts homenassos 

que '1 meu bras no han pogut torsa. 
Pau. £,Forsa tu! ;No 'm fassis riure! 

jSemblas un escura-dents! 
Aug. Soch dels vava... va... valents. 

Pau j'Si no pesas una lliura! 

Aug. Y monto sens cap tropell 

d/ Imitanl lo gat. 



— 14 — 

lo més fogós ca... caball. 
Pau. Sens costarte molt travall 

fer caigudas de clatell. 
Aug. (Imitant lo gall.) Y qui... qui... 
Pau. (Escarninllo.) ;Quiquiriquit 

Aug. Qui 'm vulgui guanyà à conquistas 

de minyonas y modistas 

ha d' anà à, estudi. 
Pau. Sí, sí; 

ab aquest tipo de goma 

las deu fer morir de fàstich. 
Aug. Jo per ellas soch un càstich 

jcóm que soch tan de la broma! 

Ve... (Imitant lo bé.) 

Pau. (Escarnintlo.) Bé. 

Aug. Vegi, no espatranya, 

com que soch tan calavera, 

molts me diuhen lo Tronera 

y 'Is meus com... companys «L' Aranya.» 
(Imitant lo nos.) 

Y es ben bub... busc:it lo nom 
perquè hi cauhen com à moscas. 
Aquets brassos son dos roscas 

y aquest pico de colom. (Ab tendresa.) 

Una vegada, un marit 

ab sa dona 'm va sorprende 

y ha de sapigué y entendre 

que *s va haver de ficà al llit 

d' una pegada que jo, 

enfadat, li vaig donar. 
Pau. Encare 'm farà trencar, 

(Rieht estrepitosament.) 

de tant riure aquest minyó. 
Aug. Coq. . coq... coq.. coq .. coq... coquetas. 

( Imitant la gallina quan fa l c ou.) 
Pau. (|Fà 1' ou, pobre tartamut!) 

Aug. Fins coquetas hi vensut, 

totas hi cauhen, pobretas. 

Y serà '1 furor d' Espanya 
una novela que escrich; 
fins lo títol es bonich: 

i Sant Jordi mata 1' aranya! 
Es d' istil de Paul de Kock... 
Soch ara al comensament, 
però no trobo argument. 
Pau. Si que s' espanta per poch. 

Jo que hi corregut la bola 
potsé n' hi podré donar. 



— 15 — 

Aug. Vostè de mi 's vol burlar; 

vostè 'm sembla molt tabola. 
Aüg. ^Vol una proba ben clara 

de lo que al mon he passat? 

Fà vint anys que soch casat 

jvint! y no conech encara 

la meva dona. 
Pau. • Potsé 

vostè 's vol riure de mi, 

y si es que 's vol divertí 

(Imitant lo grill.) 

jo rich... rich... rich... de vostè. 

(Pau riu sentintli fe 'l grill. j 

Vostè 'm causa mil molestias 

ab aquest riure que fà. 
Aug. Home, vés qui no riurà 

sí imitas tant bó las bestias. 

Si '1 Tronera 't diu tothom; 

fent lo gat, bé, gos y grill, 

gall y gallina, 't dich, fill, 

que foras millor per clown. (í) 
Aug. Es que soch — vés de que riu — 

una mica tartamut. 

Encar com m' ho ha conegut. 
Pau. iQuè no veu que soch tant viu? 
Aug. jOh! ja ho hi vist desseguida 

que vostè es un plaga. 
Pau. jEsclà! 

Aug. A la novela 'm darà 

sent aixís, una embestida. 
Pau. Quan torni, li donaré 

tela per la seva obreta. 
Aug. Ha de ser de la brometa. 
Pau. De la broma, com vostè. 
Aüg. 1/ Augusto Mol... Mol... Moltó 

(Encaixant). 

de coneixel s' ha alegrat. 

Jo m' estich aquí '1 costat. 
Pau. (jVés al diable carrincló!) 
Aug. (Anant fins al fondo y tornant). 

Soch P aranya per ma manya. 
Pau. Jo só en Pau San tj ordi. 
Aug. ;Vés! 

aquest lo meu títol es: 

jSant Jordi mata P aranya! 

(Se'n ta pe 'l fondo.) 

U) Clom. 



-^ 16 



, ESCENA V '. 

PAU 

Com hi ha mon que m' ha distret 
aquest esquitx de persona. 
Fins m* hi olvidat de la dona 
ab la gràcia que m' ha fet. 
; Dona meva! j Rosalia! 
■Quin dia 't podré trobar! 
D' ella ja m' en puch passar; 
però al pensar que seria 
l'ich si per cas la trobava 
y qu' ara m' estich menjant 
lo que hi guanyat travallant, 
la paciència se m' acaba. 
Potsé he estat frech à frech 
d* ella, mes d' una vegada, 
mil cops potser 1' hi mirada; 
però, com no la conech, 
totas mé semblan la dona, 
y entre tantas jestà ela! 
potser may podré trobà 
la llegítiraa, la bona. 

(Pausrto,}. 
.Jo nV estava decotxero 
à casa d' un general, 
quan un dia, per Nadal, 
vaig rebre d' en Baldomero 
— un cosí meu de 1' Habana — 
una carta, que llegida 
deya aixis: «Pau de ma vida; 
escolta lo que 't demana 
y qu' ho cumpliràs espera 
qui te la vida contada, 
per pujar d' una vegada 
al cel, à sopà. ab Sant Pere. 
Soch viudo de la Clemència 
y tinch una filla gran, 
que ben be li tocaran 
dotze mil duros d' herència. 
Lo meu gust, com pots compendre,. 
fora deixaria casada; 
y m' ha vingut la pensada 



— ír — 

do que tú e m siguessis gendre 

•Si pels diners tens afany; 

per poders us casareu* - 

després ja us coneixereu, 

;y tal dia farà un any! 

IV aquesta manera 's logra 

per tots la ditxa anhelada. 

Adéu; reb una abrassada 

del que pensa serte sogra.» 

Per poders nos vam casà, 

y '1 meu sogre 's va morir; 

ella havia de venir 

cap à Barcelona, jes clà! 

y hauria vingut contenta; 

però vam se estravagants 

y després de tirats plans 

la discòrdia se 'ns presenta 

sobre si havíam cl' està 

— vam sé un parell- de criatura*-- 

al carrer de las Freixuras 

ó à la plassa d' en Cerdà. 

Per las Freixuras jo estava 

perquè m' hi havia criat; 

y eüa un lloch més ventilat 

que volia 'm contestava. 

Cansat de tanta qüestió, 

li vaig dir: «;Ja estàs ben llesta'» 

y fou la seva contesta: 

«;Que t' hi conservis ben bo!» 

Sense passarne cap ànsia 

tretz' anys justos vaig passar; 

però al últim vaig pensar: 

això es massa extravagància. 

Li vaig escriure y ;ca!... res; 

■\aig à 1' Habana, y tampoch.. , 

indago, busco, remoch 

y tot va ser per demés. 

Havia sortit d ; allí 

sense dir cap ahont anava. 

Potser mentres la buscava 

ella *'m buscava à n' à mi. 

;Qui sab si soch viudo ja! 

Mirem los morts del diari, 

però ;ca! qu' haig de trobarhi. 

jEncare deu bellugà! 

(Agafant diaris de sobre la taula > 
j Lo Brasil (Llegint.) «El nifío Pepito 
Puiggarí». No es pas aquet. 



— 18 — 

«Don Rosendo Argelaguet... 
D. a Rosa... Don Benito...» 
La crònica tal vegada 
me podrà donà algun dato: 
«El P. Agustin Novato 
predico ayev... La velada 

de la Juventud Catòlica » 

jQuina son! «Fr. Luis Fernando 
Ferrei' està terminando 
una poesia bucòlica. 

(Badalla,) 
El Sagrado Corazón.. 
Hoy las Hijas de Maria 
marcharàn en romeria..." 
jVàlgam Deu y quinason! 

(Badalla.) 
(Fa un xich lo brumerot figurant que llegeix y queda 
dormit, cayentli lo «Br.usi» de las mans,) 



escena vi 

PAU dormint, ROSETA, de l." dreta. 

Ros. èQué fa aquí aquest carrincló 

dormint ab lo llum encès? 

Si 'Is seus quartos li costés 

llum no cremaria, no; 

però es clà estan à dispesa 

y tot ho fan anà així. 

Arri al teu quarto à dormí. 

jAixó ja es massa franquesa! 
(Apaga l l llum y $' envà per 1.* esquerra. Al cap rf' 
una mica surt Vicens, de puntetas, de 2. a dreta. 



ESCENA VII 

PAU, VICENS 

Vic Ara es 1' ocasió tots dorman, 

,v m' hi vaig à declarar. 

(Allargant los brassos y palpant.) 
Cuidado ab los mobles... jBravo! 



— 19 — 

la cosa marxa com cal. 
;Rosalía! ;Rosalia! 
dintre un moment me tindràs 
rendit d* amor à tas plantas. 
(Ensopega ab lo silló en que dorm en Pau y cau so- 
bre aquest.) 
Pau. (Despertant sobressal tat.) 

£Qu' es aquest bulto? ;mal llamp! 
(Vicens s' aixeca tj fuig, si be figurant qu'ha perdut 

l' esma.) 
Vic. jUn home! jHi estat de pega! 

Pau. ^Qui diable '1 llum ha apagat? 
(Aixecantse g buscant; també ab I' esmaperduda.) 
Vic. ' (No pas jo.) 
Pau. gQuí es que camina 

per aquí? 
Vic. Un home de pau; 

no cridi. 

(So troban g s* abrassan.) 
Pau. èQ.uí es vull saber?.. 

Vic. ;.Y vostó? 

Pau. gJp?... 

Vic. gQuí es, veyàm? 

(Cada hu encén una cerilla g Vicens al veure ta cara 

de Pau, exclafeix una. rialla.) 
Pau. Si 's riu de mi, li revento 

(Cremat.) 
d' un cop de puny aquest nas. 
Vic. Vés qui tenia de dirme 

qu' aquí trobaria en Pau. 
(En Pau al sentir lo seu nom queda assomhral, mi- 
rant fit d fità Vicens g aguantant encare la ce- 
rilla. Aquest, partints^ de riur?, conserva també 
encès lo misto, g així estan tots dos flns que ( l 
foch de la cerilla los crema 'Is dits). 
Pau. Noy, no 'tconeixo ab franquesa. 
''Vicens encén lo llum g presenta desseguit la cara d 

Pau.) 
Vic. Veyas, miram bè. 

Pac. Ets pastat 

à un dels que cassan gossos; 
però no puch recordar... 
Vic. Soch en Vicens. 

Pau. (Cagenthi). jMalvinatje! 

; Lo meu lacayo! 
Vic. ; Ajàjà! 

però això de teu ; aturat! 
que ho era del general 



— 20 ■— 

quan hi estavas de cotxero. 
Pau. Però, noy, vas molt mudat; 

suposo qu' has fet fortuna. 
Vic. gY à tu com te pinta, Pau? 

Dus un traje cle primera. 
Pau. Fentme un tip de travallar 

hi arreplegat dos mil duros. 
Vic. g,Y tens los diners à guany? 

Pau. A dos rals per duro 'Is deixo. 
Vic. £Y 't dona bon resultat?' 

Pau. Sí no fossin los estafas... 

£¥ tu, noy, ab que la fas? 
Vic. Com que sé bastant de lletra 

un me va proporcionar 

una casa d* Alemania . 

que fabrica mirinyachs. 
Pau. jMirinyachs! Si ara no s' usan. 

Vic. Son molt vius los alemanys. 

Així si torna la moda 

mentres los fabricaran 

los altres, ells jvinga vendrefl! 

Ningú f ls guanyarà per mà 
• ..: y 'n .treuràn tot lo que vulguin. 
Pau. Però... al últim... tú &qué' fas? 
Vic. ^Jo? Dirigeixo un períódich 

què *s titula "L Mirinyach, 

y defensa aquesta moda. 
Pau. Tothom s' en deu emburlar. 

Vic. No ho creguis. Las matuteras 

hi tenen afició gran 

perquè per entrar tocino 

no hi ha com los mirinyachs. 
Pau. , • ?„Y per fé això tens salari? 
Vic. Cuaranta duros mensuals. 

Pau. j Bravo, xicot! 

(Maliciosament) 
gY à las foscas 

què hi venias à buscar? 
Vic. Res, anava à declararme 

à una dona angelical 

que à n' aquí viu à dispesa. 
Pau. jjEs soltera? 

Vic. !■; Viuda, Pau; 

moreneta y revinguda. 
Pau. Donchs no 1' haurías trobat 

(Carjent en qui pot. ser.) 

perquè 1' hi vist que sortia 

moments desprès de sopar 



— 21 — 

y no ha vingut à retiro. 
Com qu' avuy es lo meu sant 
y he estat fora de casa, 
qu' ho ignorés no es estrany. 
Home, per molts anys. 

Mil gracias. 
(Li. dona un paro.) 
Té. 

Me •"] fumaré demà. 

(Posàntsel d la but.raea.) 
jY vols casarthi? 

Es molt rica... 

(Escoltant.) 
Me sembla sentir la clau. 

(Desdè "l fondo.) 
No hi ha dupte, obran la porta. 
Cap al meu quarto m' en vaig 
que deu ser la viuda. Mira, 
quan à son quarto serà 
tú podrí as avisar me, 
fentme qualsevol senyal... 
m' en hi vaig corrents, me tiro 
à sos peus fet un don Juan, 
y si '1 si puch arrancarli, 
de mi no t- en queixaràs. 
Però, declarat de dia; 
de nit la pots espantar. 
Com qu' es un xiquet romàntica 
li agradan amors extranys. 
^Vols servirme? 

; Si t' hi empeny as! 
Y ^quína senya 'm faràs? 
Vina quan sentis que fassi 
un prolongat marramau. 

(Vicens s' en va p n r 2. a dreta.) 



ESCENA VIII 



PAU. ROSALIA 



Pau. Bona nit tinga, senyora. 

Rosal. Bona nit tinga. ^Qué tal? 

^Cúm li proba aquesta casa? 
Pau. Por ara no 'm puch queixar. 

Rosal. Los amos sou molt porsonas. 



Pau. 
Rosal 

Pau. 
Rosal, 
Pau. 
Rosal. 



Pau. 
Rosal. 



Pau. 
Rosal. 

Pau. 



Rosa l . 
Pau. 
Rosal. 
Pau. 

Rosal. 
Pau. 

ROSAL. 



Pau. 
Rosal. 



èQuó fa molt qu' hi viu? 

Mitj any. 

Com soch viuda, aquí in' estich. 

£,Y no 's vol tornà à casar? 

Ho tinch prohibit pe '1 metje. 

(jPobre Vicens!) 

Hi lograt 

en poch temps ferme notable; 

y, si 'm casava, '1 nom gran 

qu' ara tinch, fora la burla 

dels sers que me '1 van donar. 

No la comprenen. 

No m' extranya, 

Jo, la ploma hi empunyat 

per defendre al sexo dèbil, 

à qui '1 homes, [inhumans! 

tenen lligat ab cadenas 

y xuclan sense parar. 

Ara arribo d' una junta 

de la nostra societat, 

y allí hi dit ab veu sencera, 

fent lo sostre tremolar: 

Que mentres calsas tinguem 

| Las donas las portaran? 

(Inter rom pentla.) 

Això diuhen per fer veure 

vostès que son desgraciats; 

vostès, que son una colla 

de butxins extravagants. 

Y vostès son galls inglesos 
que no paran de picar 
sobre las costellas nostras • 
fins que *ns deixan ben pelats. 
No abulti. 

Vostè exagera. 
4Qu' es casat? 

Si; pe '1 meu mal 
vaig trobà una dona ximple. 
;Y jo, un espòs mitj tocat! 
Y T osté ray, que va enterrarlo. 
([Tant debò!) (Seguim V engany.) 
Soch viuda, es cert; però encare 
si me '1 veya al meu devant 
cregui que '1 senyalaria. 
Calmis. 

Ab vint anys cabals 
de casada, no '1 vaig veure 
ni un cop. 



— 23 — 

Pau. ^Cóm se deya? 

(Ab ansietat.) 
Rosal. Pau. 

Pau. (Té *ls ulls de gos, com son pare. 
jEs ella!) 

(L l abrassa.) 
Rosal. ;Y ara! jjqué i'a? 

(Apartantse enfadada.) 
Soch honrada, £,qué r s figura? 

(Fa acció d' anàrsen.) 
Pau. No; permètim un instant. 
^ Vostè volia anà à viure 
à la plassa d' en Cerdà? 
Rosal. ^Cóm ho ha sabut? 
Pau. [Rosalia! 

I Soch lo teu marit, en Pau! 
Rosal. jPauhet! 

(Tiràntseli als brassos.) 
Pau. -Rosalia meva! 

(Dcixantla anar de cop, bruscament.) 
(Ara hi penso: aquell truhan 
me buscava la senyora.) 
Rosai. ^.Qué tens? gQu' estàs eníàdat? 

(Vetjcnt que §' ha posat serio.) 
Pau. No; tenim d' arreglà uns comptes 
ab un senyor qu' aquí està, 
y 't suplico que 't retiris, 
que jo ja vindré inès tart. 
Rosal. No veuràs be la moneda. 

Veyàm si 't darà algo fals. 
Pau. No ho creguis; precisament 
soch jo que tinch de pagar. 
Rosal. ^Pero hont es aquest subjecte? 

j,Qué '1 tenías avisat? 
Pau. Espera que jo li fassi 
una petita senyal. 
Apa, ves; vinch desseguida. 
Adéu, títona. 

(Mimo forsat.) 
Rosal. ;Adeu, Pau! 

(Ab molta dolsura.) 
(S' en oa per 2. a esquerra.) 



— 21 — 



ESCENA IX 

PAU 

i All"! no t 1 escapas, laeayo, 
sens que 't dongui un estofat. 
Apagarem lo llum. 

(V apaga.) 
Y ara 
li vaig à í'e '1 marrramau. 
Però 'm sembla sentir passos... 
Sens cl up te en Vicens serà. 
;Si no vinch aquí à dispesa 
m' havia ben atrapat! 



ESCENA X 

PAU, AUGUSTO, de puntetas de l. a dreta. 

Aug. Hi sal... saltat pe '1 balcó 

per sorpendre à la Roseta. 
Pau. De la primera catxeta 

no li deixo un caixal bó. 
Aug. Tots dorman. 

(Escoltant. ) 
Pau. Ni Sant Vicens 

lo lliura de latunyina. 
Aug. |Qu' es això, Verge divina? 

(Ensopegant ab una cadira.) 
Pau. ,No f't sabràs rompre las dents! 

Ja s' acosta. 
Aug. j Que soch pillo! 

Ja íàn be de dirme Aranya. 
Pau. Li clavo la gran castanya 

y '1 faig després ab platillo. 
( Augusto topa ab Pau; aquest li estira, 'as aurcltas 

Té, Vicens, ves si t' agrada; 

pren la bona voluntat. 

(Augusto crida.) 

No cridis, pillo, malvat. 
Alg. jAy' [prou que me 1- ha arrancada! 



Pau. j Aquesta veu! jVina aqui! 

(Pau encén Lo Ham y al cetire qu' es Augusto, ex- 
clama:) 

; També aquest mitja-cerilla! 
Aug. (Lo cu... cutis me perilla.) 
Pau. Ja 't pots preparà à mori. 

Pillo; digas, al moment, 

^qué buscavas? 
Aug. La Ros... Ros .. 

Pau. (jLa Rosalia!) [Mocós! 

(Li estira una aurella.) 

Ara 't donaré argument. 

Agafahte per la ganya 

veuràs, persona esquifida; 

del modo que desseguida 

Santjordi mataà V Aranya. 
Aug. Jo no hi fet res. 
Pau. Bè... L' anar 

à sorpendre à una senyora 

es acció molt vil, traidora. 
Aug Si... senyora de secar. 

Pau. ,iQue no es senyora? ^Donc'hs qu' es? 

;T' haig de rompre aquestas dents! 
Aug. No ha anat poch ab assistents. 

sarauhistas y artillès. 
Pau. &Y ahont anava? 
Aug. A la Canuda, 

Ibérich, Salón Eslava... 
Pau. No; no parlis més, acaba. 

[La meva honra està perduda! 

y tú seràs lo primè 

ab qui esbravi '] meu furor 
Aug. jAy! ;no 'm mati! ;per favor! 

jNo 'm mati; no hi tornaré! 
Pau. M' en vaig à buscà una vara... 
Aug. A vos... vostè no li toca 

si 1' estimo... 
Pau. [Punto en boca! 

Aug. Mentres ho vulgui '1 meu pare. 
Pau. Lo teu pare, estrafalari, 

que 's cuydi de cosas sevas. 
Aug. j Vostè bé 's fica ab las me vas! 
Pau. jAb las tevas perdulari? 

Ja sabreu tú y en Vicens 

desseguida qui es en Pau. 
Aug. ;Jo no hi fet res! 
Pau. ;;Marramauü 

(Fent la senya i 



A.UG. i Es boig! 

(Assombrat de la senya.) 
Pau. i Boig! Donchs aquí ho tens. 

(Dantli un parell de puntadas de peu. 
(Paus' en va corrents per 2. a esquerra; Awjusto geme- 
gant '., va per fugir, però topa ab Vicens que surt 
de /. a dreta, acudint d la senya).. 



ESCENA XI 

AUGUSTO; VICENS 

Vic. iQu' es això? 

Aug. No fm peguin mes 

que bé prou que m' ha pegat. 
Vic. Bè, si algú 1' ha estomacat 

una falta haurà comès. 
Aug. Es fal. ..fal... falta llaugera. 

Venia per la Ros — 
Vic. jCalla! 

2,Per ella també?... • Canalla! 

[Quina tunda se t' espera! 

Jo li porto amor, brivó, 

y no admeto cap rival. 
Aug. jAy, estigui que 'm fa mal! 

Donchs, també 1' estimo jo 

que soch vava.. .va. ..valent 

y que à ningú la cedeixo. 
Vic. jA ningú? [Per tot te deixo! ,. 

j Arreplega de moment! 
(Augusto fuig perseguit per Vicens que li dona con 
Desapareixen per 2. a dreta'). 



ESCENA XII 

PAU; sortint ab un basto. 

Las clavaré ab lo bastó 
qu' aixís jo no 'm faré mal. 
Tancant las portas per dins 



sortida no 'Is quedarà, 
y desprès los clavo un juli 
d' aquells que deixan macat. 
(S' en va per 2. a dreta, tancant la porta per dintre) 



ESCENA XIII 



AUGUSTO; quan aquest està amagat, VICENS; y quan Aquest 
últim s' en ha anat per 1.» esquerra, PAU treu lo cap per 1.< dre- 
ta, dihent lo que s' indica. 

Aug. jAy, Verge santa! 

(Esvarat surt de 7. a dreta, posantse la mà d la pari, 
fra serà.) 

^Hont m' amago? 
(S' amaga sota la taula, qual. tapcte toca casi d 
terra). 
Vic. jAy, si 't puch arreplegar! 

Per ell m* hi estripa^ las calsas 
ab un dimoni de clau. 
{Ensenya lo cul de las calsas estripat, // s' en va cor- 
rents per /. a esquerra, com queda dit) 
Aug. jAy, mama, mama, tinch por! 

Pau. Tanquem per dins y endevant. 

{Tanca la porta 7. a dreta). 



ESCENA XIV 

ROSALIA, per 2.» esquerra; desseguida V1CEN- 

Rosal. No sé; m f ha semblat sentir 
crits. Potsè es al pis de dalt 
que hi habita un matrimoni 
qu' arma jaranas en gran. 

Vic. jHont va, senyora? ;No '1 busqui! 

Rosal. £.Que n0 '* busqui? ^Qué ha passat? 

Vic. Que li he pegat. (1) 



(1) La pronunciació as: pagat. 



Rosal. 



Vic. 
Rosal. 

Vic. 



Rosal. 
Vic. 
Rosa l . 
Vic. 



Rosal. 
Vic. 

Rosal. 

Vic. 



Rosal 
Aüg. 



Vic. 
Rosal 



Vic 

AUG. 



iCúms' entén? 
vostè 's deu equivocà; 
éll tenia de pagarli... 
£E11 pegarme à mi? jqu' es cas! 
(M' ha enganyat y ara ha sortit... 
alguna dona tindrà.) 
Molt bè, donya Rosalia, 
iCon que estava preparat 
per pegarme? 

Si, senyor. 
gY ho gosa à dir? 

&Qu' es cap mal? 
j Oh! %pév qué vostè senyora, 
no li havia tret del cap 
semblant infàmia? £p.er qué? 
(Aquest pobre està tocat ) 
Sols fan tals actes, no 'n dupti., 
los mal nascuts y 'lscobarts. 
Fàssis donà una mirada 
que vostè no està ben sà. 
Lo seu sans-faoon m' engresca: 
Que no hagi fet de mi cas 
sabent lo molt que 1' estimo 
li podria perdonar, 
com també dispensaria 
qu' estimés à n' aquest gat; 
però unirse ab ell per ferme 
una acció tan criminal, 
no pot perdonarse, créguim, 
no puch perdonarho maj r . 

{Molt assombro en Rosalia).. 
^.Y vostè estima à aquest home 
que sembla un mico entitat! 
Si senyo, y fassi '1 favor 
de no parlarne tan mal. 
(•Aquesta dona m' estima! 

(Content, de sota la taula). 
jQui s' ho havia de pensar!) 
Mirí qu' es molt lleig. 

No importa, 
Me lliga ab ell un fort Has, 
Ara ja puch serli franca: 
— à vostè '1 duya enganyat — 
jo soch la seva senyora 
^Vosté no es viuda? 

(Maliciosament) . 

(Es engany! 
Soch per mereixe). 



— 29 — 

Vic. No passa: 

à mi no m' enganyarà. 

Soci) gat voli, las eoueclV tota i... 

Me ei msta que no es casat. 
Rosal. (Duptant.) -.V està ben segú? 
Vic. Si èticàre 

no li volen dar la clau. 

[Pobre Augusto! 
Rosal. ^.Augusto diu? 

Vtc. lQu6 P estranya?... 

Rosal. Si, en vritat. 

|Es lo seu nom? 
Vic. Rosalia 

si això no sab ^.qui ho sabrà? 
Rosal. (&Càva ha sabut aquell pillo 

que '1 meu home 's deya Pau!) 



ESCENA ULTIMA 



Dits: PAU de l.« dreta y ROSETA de l. a esquerra. 



Pal. ;Ah, sou aquí bonàs pessas! 

Ros. ^Qu' es tanta fressa? |Qué hi ha? 
( Acabantse de cordà 'l sach~, figurant que s' ha aixe- 
cat del llit.) 
Vjc. gQUé P agafa? (A Pau que l' amenassa.) 

Pal. (Contem' ntse.) jNo 'm vull perdre... 

que 't faria massa mal! 

(A Rosalia. ) Y vostè desde aquest' hora 

ja està ben llesta... ja ho sab. 
Vir. < ^.Aquest també hi te que veure?) 

;Aixó es un may acabar! 
Pal. Tot ho hi sapigut. 
Rosal. ;Qué 'm coma! 

Cuydis de vostè y en paus. 
Pal. jBndevant las atxas! 
Vic. Noy, 

també à nií m' ha desayrai 
Pal, ( .\mejw sanció.) ;Si no f aparta*!. . Senyora 

(Va picant la taula ah h< peb&era. > 

jo la buscava ab afany 

v [i he donat lo meu cor 

al ilonarli aquell àbràs. 



Vic. jCóm te topa! - ' - - (Per l' abra.ssad.a-) 

Pau. ■ ■• Però, ab pena, 

lii sabut ta pochs instants 

que vostè-, que jo pensava 

i[u' era un àngel de bondat, 

ab soldadots y tunelas . 

à las festas à ballar 

s - en anava à la -ensorrada. 

jQuc 'n deus haver fet de mai! 
(Picant ab. la pebrera llcnsa lo seu contingut.) ■ 
Ros. jAra m' ha llensat lo pebre! 

No sè perquè 1-' hi escoltat 

sense ambarme al balcó 

per fer pujà .'1 vigilant. 
Pau. Aixís, fesme- agafà encare... 
Aug. jMalvinatje '1 pebre! ■ 

(Fent ganyotas, com si tolgueu esiornadar.) 
Rosal. Es clà 

que deuria fer tal cosa 

ab qui '1 nieu nom ha tacat 

y ab qui volia sorpendrem 

fent veure que 's deya Pau. 
Pau. g,Y donchs com me dich? 

( Vicens comensa à comprende lo que. pasta. Auguiíò 

no pot aguantar més y fa un gros esiornut-). 
Aug. üEtxémü 

Pau. ;,Qui hi ha aquí sota? Ets tu, ;malt llamp! 

(Corrent cap à la taula.) 
Alio. No 'in pe... pegui més. Perdónim. 

;Etxém! Etxém! (Èstornudanl.) 

Ros. Ha ensumat 

lo pebre. 
Aag. jNo hi tornaré! 

Pau. (A Rosalia.) A veure si negaràs. 

(A-Angusto,) gQué m' has dit de la senyora? 
Aug. j Ay, jo res! 
Pau. (Enfadat.) Te faré mal. 

Aug. Parlava de la Rosela. 
Ros. jAy, poca-pena! 

Vic. ',. Ja hi caich: 

Venias per la minyona. 
Aug. Si senyor. 

Ros. &Her hií, truhan! 

Pau. (A Vicens.) Y tú |ja sabs qui es la viuda? 
Vic. Ara erecli compèndreho, Pau. 

RosasU. (,No va- ha dit que 's deya Augusto? 
Vic. No 'ns hem entès bè. Veurà, : 

jo in' hi cregut que 'm parlava • 



— 31 — 

d' aquest noy. (A Pau.) Dispensaràs 

si 't buscava la senyora... 

Com jo no ho sabia. 
Pau. ;Es ela! 

Rosal Tè rahò. La culpa es nostra. 

per ser tan estravagants. 
Auo. Mentrestant d' aquest enredo 

jo soch '1 que 'n surt més mal. 
Pau. .-. - -Però tè per la novela 

I' argument tan desitjat. 

(Al públich.) 

-Si en aquest humil juguet 
han trobat falta de manya, 
no xiulin, perquè 1' Aranya 
cauria en basca jpobret! 

■25 Setembre l*í/*2. 



FÍ DEL JUGUET 



Obras de A. Guasch Tombas 



Mitja figa, mitj rahím. — Colecció de boeetos agre- 
riolsos, en vers. (Agotada.) 

De riallas... — Juguet cómieh, en un acte y en 
vers. (Agotada.) 

Joseph Serra. — Juguet cómieh en un acte y en 
prosa. (Pròxima à agotarse.) 

Perico. — Pasiilo cómico-lírico, en un acto. (I ) 

Morirse per una estona. — Humorada en un acte 
y en prosa. 

Lo setè sant matrimoni. — Monólech en un acte y 
en vers. (Agotada.) 

Los que no pagan. — Humorada en un acto y en 
prosa. (2) 

;HUYE QUE TE PILLA EL TORO! — AprOpÓSÜO bufo, 

lir-ico y bailable, en un acto. (3) 

Viatjes d' una pussa. — Capritxo humoristich, fllo- 
sófich y satirieh, en vers y à.b dibuixos de Renau. 
(2. a edició.) 

Barba-roja. — Revista-parodia del drama de Fre- 
deric!) Soler, que porta '1 mateix litul; ab caricatu- 
ras de Escaler. " • ' •' 

Sant Jordi mata l' Aranya. — Juguet cómieh en 
vers, escrit per aposta. 

Herència de sang. — Drama català en tres actes y 
en prosa. (4) 

INÉDITAS 

Pintora fí de sigle. — Humorada inverossimil, en 
prosa. (5) 

Una causa criminal. — Comèdia en tres actes y en 
prosa. (6) 

La perla del Manzanares. — Zarzuela en un 
acto. (7) 

■Dinamita! — Drama en tres actes y en vers. (8) 



M) úsica de D. Domingo Xofra. 

,2) y (6) En còlabóracio. 

,3) y (7) » » Musica del Mtre. Cotó. 

■:i), (5) y (8 o ab D. F. Daltnaseí Gil. 



LO TEATRO REGIONAL 

Periódi^h setmanal ilustrat de Literatura, Novas y Anuncis 
SURT LOS DISSAPTES 



Preu de cada número: 10 cèntims 

Publica setmanalment S planas de folletí de- las 
obras catalanas més notables. 

Pren de suscripció: 2 pessetas trimestre 



OBRAS PUBLICADAS 



PI as. 



L" Agulla, drama on tres actes de 1). Fran- 

cesch Pelay y Briz 2 

Sortint del ou, diàlech de D. Ignasi Iglesias. 0' : i~< 
Clarís, drama en tres actes de D. Conrat 

Roure . . 2 

Lo Teatro per dins, comèdia en dos actes 

de D. Frederich Soler l'5t) 

Sant Jordi mata l' aranya, comèdia en up 

acte de D. A. Guasch Torhbas. ... t 

SEGUIRAN 

La dona y la baylerina, comèdia en un acte de don 
Frederich Soler. 

Lo rústich Bertoldo, comèdia en vers, escrita per 
los Srs. Soler y Hubert (Pitawa), Feliu y Codina 
y Molas y Casas. 

Tres Pi rsonas, comèdia en un acte de D. Ahelardo 
Coma. 

jLa dona!, comèdia çri un acte de D. .1. Ayü'é y 
Rabell. 

La mosca al nas, comférlia en un acte de D Frede- 
rich Sol ei 1 . 



iblioteca Popular Catalana 

VOLUMS PUBLICATS 



Pta- 



l.— Poksías, per D Frederich Soler, . . . (P.M) 

li. — Colecció de CrvDRns, per D: Emili Vi- 

lanoNa. . . . • ü'5-0 

PRÒXIMS A PUBLICAR SE 
i 1 1 . — — Caps y tpevas, per D. .1. Pons y Masvaveu, 
iv. — '■'•'rajedias, per D. Víctor Balaírncr.